LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Temps era temps a l’entrada de la vila de
Montblanc (Conca de Barberà, Catalunya) va aparèixer un drac molt gran i molt
ferotge que tenia molta gana. Els vilatans per tal d'atipar-lo li donaven per menjar els xais
del seus ramats però ben aviat el drac se'ls va cruspir en un tres i no res i no en va quedar ni un.
Quan els vilatans van quedar-se sense cap
aliment per a omplir la panxa del drac es van reunir atemorits per a buscar
una solució.
Després de pensar una bona estona van decidir
que farien un sorteig entre tots els vilatans i la persona que sortís elegida seria
donada com a sacrifici per a aquell drac tan dolentot i famèlic.
Però per desgràcia entre tots els vilatans va
sortir elegida la filla del rei, la princesa Caterina. Això va provocar una
gran tristor entre els habitants de Montblanc, molts van plorar i fins i
tot van demanar canviar-se per ella, però Caterina era una noieta molt valenta
i no ho va acceptar.
Així doncs, el drac tot content va agafar la
princesa i se la va endur cap a la seva cova per posar-la a l’olla.
Per sort, justament en aquell moment, passava
per la vila tot passejant damunt d’un cavall blanc un cavaller molt eixerit. Quan
aquell cavaller tan ben plantat anomenat Sant Jordi es va assabentar que la
princesa estava a punt de ser cruspida per una bèstia sense escrúpols no va dubtar
ni un moment a anar fins a la cova per a rescatar-la.
Quan Sant Jordi va arribar a la cova va
sorprendre el drac que estava a punt de sopar i sense cap mena de miraments va
agafar la seva espasa lluent i la clavà a la panxa del drac.
La sang que va
brollar del drac quan va tocar el terra, es convertí en la rosa roja més bonica
que el cavaller havia vist mai. La va agafar i la donà a la princesa i des d’ aquell dia fins al dia d’avui, cada 23 d’abril,
se celebra la diada de Sant Jordi i és tradició regalar roses i llibres.
Conte contat conte acabat.
Hola Linda.
ResponderEliminarHaces unos muñecos muy elaborados y muy bonitos. Con la cantidad que tienes, podrías dedicarte a venderlos.
Sigue con ello, que nadie intente que dejes de hacer manualidades como intentan conmigo, que sinó se pierde la habilidad.
Saludos. Joan Marc